vîslă (-le),
s.f. –
1. Pală. –
2. Lopată,
ramă. –
3. Șirag de
fructe, de
struguri. Sl.
veslo (Miklosich,
Slaw. Elem., 17; Cihac, II, 451; Conev 81), cf. bg., slov.
veslo. – Der.
vîsli, vb. (a mînui vîslele în
apă);
vîslaș (var. înv.
vîslariu), s.m. (
persoană care vîslește), cf. sb.
veslar;
vîslit, s.n. (
lopătat,
modalitate sportivă de a vîsli).