pîslă (-le),
s.f. –
Fetru. În
loc de *
pîstlă, din sl.
plŭstĭ (Miklosich,
Slaw. Elem., 35; Cihac, II, 247; Conev 60), cf. sb., cr.
pust, ceh.
plst, rus.
polstĭ. – Der.
pîslar, s.m. (
muncitor care
face pîslă);
pîslit, adj. (de
fetru;
plușat);
pîslos, adj. (
moale;
des; încîlcit);
împîsli, vb. (a încîlci).