líndine (líndini),
s.f. –
Ou de
păduche. – Var.
lindină. Mr.
lindină, istr.
lindire. Lat.
lĕndĭnem (Densusianu,
Hlr., 139; Diez, I, 247; Pușcariu 977; Candrea-Dens., 996;
Iordan,
Dift., 168; REW 4978), cf. it.
lendine, fr.
lente, sp.
liendre, port.
lendea. Der. din sl.
lędina (Byhan 316) nu este probabilă. – Der.
lindinos, adj. (păduchios).