slátină (-ne),
s.f. – Salină,
apă sărată. Sl. (sb., cr., slov.,
ceh.,
rus.)
slatina (Miklosich,
Slaw. Elem., 45; Cihac, II, 347; Conev 41), cf.
slănină. Se
păstrează mai
ales ca toponim. – Der.
slătinos, adj. (salin, sărat);
slătioară, s.f. (băltoacă).