țar (-ri),
s.m. –
1. (Înv.)
Împărat. –
2. Monarh slav. Sl.
carĭ, din mgr. ϰαισαρ. – Der.
țarevici, s.m. (
fiu de
țar), din
rus.
carevič;
țarină, s.f. (
nevastă de
țar, împărăteasă
rusă), din
rus.
carica;
Țarigrad, s.m. (Constantinopol), înv., din sb.
Carigrad.