mîzgă
s.f. –
1. Sevă,
suc. –
2. Sacîz,
rășină secretată de
lemn. –
3. Substanță vîscoasă în
general. –
4. Nămol,
glod. –
5. Flegmă,
mucozitate. – Mr.
mîzgă „
nămol”. Sl.
mezga „
sevă” (Miklosich,
Slaw. Elem., 31; Cihac, II, 191; Berneker, II, 54; Conev 51), cf. bg.
măzgá, cu
sensul de „
sevă”. – Der.
mîzgos, adj. (
plin de
sevă, de
suc; vîscos,
lipicios).