móceră (-re),
s.f. – (
Maram.)
Mlaștină, smîrc. Rut.
močar (
Candrea), sl.
moča, din sl.
mokrŭ „
udat”. – Der.
moceriță (var.
mocioriță), s.f. (
mlaștină), din bg.
močor;
mocirlă, s.f. (
mlaștină, smîrc;
gunoi,
mediu corupt), mr.
mucirlă, cu suf.
expresiv -irlă, cf.
ciocîrlă (Miklosich,
Slaw. Elem., 30; Miklosich,
Lexicon, 381; Cihac, II, 200; Berneker, II, 70; Conev 40), cf.
pol.
moczyła, mag.
mocsolya, bg., sb., cr.
mocar;
mocirlos (var.
Maram.
mociros), adj. (
mlăștinos);
morșilă, s.f. (
Banat,
mocirlă). Cf.
mocrotă.