durá (duréz, durát),
vb. –
1. A
ciopli lemnul. –
2. A
edifica, a construi. – Mr.
dor, durari. Lat.
dolāre (Cihac, I, 84; Pușcariu 560; Candrea-Dens., 524; REW 2718), cf.
alb.
duruem, calabr.
dulare, sp.
dolar. – Der.
durătură, s.f. (
surcele de cioplitură,
așchii).